v
Ens
trobem en el futur, a l’any 1500 Després de la Gran Catàstrofe (dGC).
v
Antany
el planeta denominat Terra estava habitat pels anomenats “humans”, éssers de
gran intel·ligència però corromputs pel poder. El Planeta Terra, així
l’anomenaven, era un planeta ric i ple de vida, però l’afany dels humans el va
portar a la seva mort.
v
Després
d’ anys d’ emissió de gasos tòxics, de desequilibrar les cadenes tròfiques, de
matar i contaminar (guerres, corrupció, manca de recerca científica,
colonitzacions, malalties, males collites, fam ...), la seva llar va patir un
gran canvi, lent però palatí, que va desembocar a la pujada del nivell del mar
a causa que els dos pols es van fondre degut a l’escalfament global del planeta
a causa de l’emissió de CO2 ―l’anomenat efecte hivernacle―; a l’augment de la
pluviositat a unes zones i a la sequera extrema en d’altres; al raquitisme i a
la fam de bona part dels seus germans; a malalties i epidèmies ... La llum del
seu Astre Rei era cada vegada més dèbil, eclipsada pels gasos tòxics i mortals.
v
Això
va portar a la mort dels éssers humans, de moltes plantes i molts animals,
doncs durant molts anys, l’antic Planeta Blau va ser envoltat per les tenebres
i els fums ...
v
Passats
els segles, els fums van començar a dissipar-se molt lentament, i a poc a poc
sorgiren noves formes de vida en aquell indret inhòspit. Les criatures més
pures que a l’antigor havien conviscut amb l’home van sorgir i van veure la
llum. La seva llengua i la seva manera de viure era molt diferent a la dels
seus avantpassats els humans i, malgrat van trobar molta documentació sobre
aquestes antics i ja extingits pobles, no la podien interpretar. En el mar,
anomenat AMROTH TÁRÁLONG, d’aigües fosques que amaguen estranyes criatures, hi
habiten les sirenes, híbrids entre peixos i humans. Elles són les úniques que
han conservat l’antiga parla de l’home, i els més savis dels pobles que habiten
la terra ferma, THERWË SILRAËN, mantenen llargues discussions amb elles en
aquesta llengua conservada en arxius i documents que van sobreviure la Gran
Catàstrofe.
v
Ara,
l’antany anomenada Terra s’anomena EÁMANË SILRÁ, és una gran massa de roques.
Amb poques plantes i pocs arbres, tot just veuen els primers rajos del seu
astre rei anomenat VÉNEANÁR. La Terra ferma, Therwë Silraën, és molt extensa i
envoltada d’aigua, també hi ha rius. Al mar, Amroth Tárálong, hi ha petites illes,
algunes més llunyanes que altres i de diferents mides.
v
Els
pobles que habiten Therwë Silraën, la reduïda part de terra que ha quedat
després de la pujada del nivell del mar, són elfs, criatures de les més pures,
que saben de la natura. Amb ells cohabiten reduïda grups de pobles híbrids,
mescla entre elfs i humans.
v
Aquests
pobles van haver de començar de nou, però van poder tirar endavant. Saben que
cap Imperi és permanent, per això no volen cometre els mateixos errors que els
éssers humans, i aprendran d’ells en la mesura que puguin.
v
Ja
han passat 1500 anys després de la Gran Catàstrofe, i aquests pobles, tots
germans, conviuen pacíficament i s’ajuden mútuament.
Dibuix per: Violeta
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada